Amb aquest nou esdeveniment destacant la col·lecció “ Els quaderns del Tren Groc ”, el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans us ofereix una retrospectiva, un viatge en el temps a través de la construcció de la línia del Tren Groc i la seva història. . Aquesta col·lecció és fruit de la col·laboració entre el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i els historiadors Pierre Cazenove i Jean-Louis Blanchon, en coedició amb les edicions Talaïa.
En aquesta segona part, si les converses van bé després de l’accident de Paillat, la feina continua tanmateix…
L’obertura de la línia Part 1 – Villefranche / Mont-Louis
La posada en marxa de Villefranche / Mont-Louis només espera la llum verda del ministre. Entre Mont-Louis i Bourg-Madame, els obrers treballen en el llast i la col·locació de la via. Aviat, Cerdanya va saber que la línia s’obriria l’1 de juliol de 1910. Malauradament, la fusió de la neu i la pluja van provocar diverses esllavissades a la RN 116 però també entre Olette i Nyer i prop del pont de Gisclard. El mes següent, al juny, noves esllavissades s’emportaren o malmeten el 3r carril i la línia d’alta tensió, en certa distància.
Vam, doncs, endarrerir l’explotació fins al 18 de juliol de 1910, on l’entusiasme de les poblacions va esclatar a tot arreu. César Boyer, corresponsal de L’indépendant va escriure aquell dia : «És la pujada pacient, segura i deliciosament relliscosa cap a les terres altes pirinenques (…) Passem al seu torn l’estació de Joncet Propriette com un cèntim, la de Olette, el bonic jardí de la qual sota el sol s’admira universalment, el passeig de Nyer enclavat prop d’un viaducte en un entorn d’opereta, el de Thuès-les-Bains que domina el torrent d’aigües turbulentes ; travessem el Pont Séjourné, el Pont Gisclard, Fontpédrouse i aquí estem a l’estació de Mont-Louis / La Cabanasse… »
La Compagnie du Midi encara només té dos vagons equipats amb el fre electromagnètic imposat després de l’accident de Paillat. En mantenen un en reserva i l’altre arriba des de Mont-Louis a les 7.15 h amb 20 viatgers. En pot portar 50, cosa que no pot satisfer la multitud que espera a Villefranche. Molts perpinyàs volen obrir la porta ; els primers quatre bitllets emesos a Mont-Louis els van portar el doctor Janicot, Pierre Deit, director del Comptoir Ceramique, René Badie, serraller, Aliet, xarcuter de Perpinyà.
Amb ells pugen, Jules Lax, Bes de Berc, Malterre, Rivière, Garau, Marquebielle, Lhériaud, Achard, Delprat, Cullière, Bernard-Bernard, Emmanuel Brousse i la seva família etc.
Tot el país s’amuntega al llarg de la pista i a cada estació. A Mont-Louis, en una estació plena de gent, la cobla toca La Marsellesa prop del consistori municipal. Els escolars i el senyor Rous, professor de La Cabanasse, onegen frenèticament petites banderes franceses o aixequen rams. El tren s’atura ; l’alcalde, el senyor Delcasso, aplaudeix l’inevitable discurs ; els escolars canten cors molt apreciats. Durant l’aperitiu d’honor, al café du pont, es fan mil brindis com:« Aixequem les ulleres, senyors ! Com a catalans, bevem a la prosperitat del nostre districte alt Com els francesos, bevem a la grandesa de la República ! »
les 10.48 h, el segon tren del dia torna a Villefranche. A les 15 h, després del cafè d’honor al Gran cafè de l’estació, la cobla toca Le chant du départ mentre surt el tercer i últim tren. Durant tot el dia només hi ha música, ball, crits d’elogi a Brousse i Lax. Al vespre, els focs artificials il·luminen les altures que donen a l’estació. La festa continua fins ben entrada la nit. Cerdanya exulta ; és un gran dia per a Brousse i Lax ; Jules Escarguel recorda que ens vam atrevir a dir-los assassins després de l’accident de Gisclard, que Dalbiez els va acusar « d’haver abocat milions del pressupost nacional al nostre departament. »
La línia va tenir de seguida un èxit immens. L’estació de Mont-Louis sempre està plena. El 23 de juliol hi havia 180 viatgers. El tren està tan ple que la diligència ha de continuar el seu servei !
El 6 d’agost de 1910, Emmanuel Brousse va obtenir la posada en marxa de dos vagons. Osséja espera una temporada excepcional i fins i tot tem una escassetat d’allotjament disponible.
El 15 d’agost, els Ferrocarrils van emetre bitllets a mitja tarifa. 122 viatgers s’enfilen al tren del matí. Els hotels han de rebutjar la gent. El primer mes de funcionament, 30.000 viatgers van passar per l’estació de Mont-Louis. Alguns continuen el seu viatge cap a Bourg-Madame en cotxe (5 F per plaça).
« La gent de Cerdanya » està massa content de preocupar-se per uns quants singlots : una esllavissada a l’entrada del pont de Gisclard al setembre, un descarrilament a Planès el març de 1911, un esfondrament entre Thuès i Planès a l’abril, una immobilització per falta de potència a finals d’aquest mes.
Més cruel és l’accident de Pierre Bolo, un treballador electricista d’Axat. El setembre de 1910, a Villefranche, va posar la mà a la 3a barana i va morir electrocutat.
Inicialment, el tren només transporta passatgers. El novembre de 1910, després de nombroses queixes, tothom va quedar encantat de veure vagons destinats a mercaderies.
Extracte del llibre
Els diaris del Tren Groc
Volum 1 – Quan va néixer el Tren Groc
autors: Jean-Louis Blanchon / Pierre Cazenove
Parc natural regional Pirineu-Català / Edicions Talaia
juny de 2012
Col·lecció completa per a consulta i/o venda a la Maison du Parc naturel régional des Pyrénées-catalanes, a Olette (66360, La Bastide).