Amb aquest nou esdeveniment destacant la col·lecció « Els quaderns del Tren Groc », el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans us ofereix una retrospectiva, un viatge en el temps a través de la construcció de la línia del Tren Groc i la seva història. . Aquesta col·lecció és fruit de la col·laboració entre el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i els historiadors Pierre Cazenove i Jean-Louis Blanchon, en coedició amb les edicions Talaïa.
En aquesta primera part, abans de començar la construcció de la línia, abordem les dificultats de viatge que van experimentar a principis del segle passat els habitants dels cantons alts dels Pirineus Orientals. Aquestes dificultats es van veure agreujades pel clima i el rigor de la vida en altitud.
Abans de la línia…
El malestar de la diligència, la durada del trajecte, els perills de la carretera a l’hivern expliquen l’adhesió dels cerdans al projecte del Tren Groc. Encara tenen present el mes de gener de 1895, tan fèrtil en incidents. El 3 de gener, la diligència va sortir a la una de la tarda, de Mont-Louis cap a Prades :
« En arribar a 1 km de Mont-Louis, a poca distància de l’anomenat pont de les Fetges, els tres cavalls del ramat, encegats pel remolí que es va produir en aquell moment, van girar de cop i van saltar el parapet d’una alçada aproximada de 7m m[nbsp ]; els dos cavalls enganxats a la barra de tirada van seguir. Afortunadament, el timon es va trencar i el cotxe es va quedar sol a la carretera, aturat pel parapet del pont, suspès sobre l’avenc. Un cavall va morir a l’instant. Els altres quatre no van tenir absolutament res. El postiló Giraud Codong que va substituir el conductor a la Cerdanya i els tres viatgers no van tenir cap problema. »
El 5 de gener, « dos homes a cavall van creuar el coll de la Perx amb un temps terrible i amb risc de la seva vida, cadascun portant part del correu. »
El 6 de gener, una tartana va aconseguir, en sis hores, portar el correu de Mont-Louis a Prades. Només els soldats, atrapats a Fontpédrouse a la tornada del permís, estan contents amb aquesta situació.
L’11 de gener, el cotxe va bolcar davant de Fetges. L’equip, els animals i els homes, ràpidament enterrats, ho deuen a un equip de treballadors de la carretera, que van veure l’accident, per escapar-se lliurement.
Cruer és la història de Joan Turet, de Maranges, un jove de 25 anys. Prop de Ger, es veu atrapat en un remolí amb la seva mula carregada de peülles. La bèstia torna sola. El cos de Turet es trobarà en un lloc anomenat Creu Roja.
Les anècdotes se succeeixen. El gener de 1900, una roda trencada abans de Villefranche va obligar a tots els viatgers a arribar a l’estació a peu. Els 150 sortints de Mont-Louis que, a l’abril, baixen a peu per agafar el tren cap a Villefranche, han d’esperar la línia amb legítima impaciència.
L’abril de 1902, la diligència va arribar tard i els viatgers van perdre el tren. El gener de 1905, a Villefranche, davant de la caserna, davant de la Porte de France, els cavalls del davant van relliscar « sobre una capa de gel que es va formar durant la nit posterior a l’embassament d’un canal » i van caure.
Davant d’aquests fets, entenem que Saillagouse s’ho pren força malament quan Salanque pressiona els càrrecs electes, Vilar i Delcros, de manera que es prefereix la línia de Rivesaltes a Barcarès a la de Cerdanya. Sailgouse primer fa broma irònicament : « Ah ! Si Salanque era a la Cerdanya ! » aleshores especifica, « fa més de vint anys que fa més de vint anys que fa una terrible crisi a tota la Cerdanya. El bestiar i el sègol, els dos únics productes del país, es venen a preus ridículs. La població va disminuir en 1.500 habitants. Molts expatriats i els que s’hi queden només viuen d’estalvi (perquè el cerdà en general no va als cafès, es vesteix modestament i menja pa de sègol tot l’any), no tenen els seus pobles il·luminats amb electricitat i es comuniquen amb la seva capital de districte per un mal pegat que alguns anomenen diligència. »
Extracte del llibre
Quaderns del Tren Groc
Volum 1 – Quan va néixer el Tren Groc
autors: Jean-Louis Blanchon / Pierre Cazenove
Parc natural regional Pirineu-Català / Edicions Talaia
juny de 2012
Col·lecció completa per a consulta i/o venda a la Maison du Parc naturel régional des Pyrénées-catalanes, a Olette (66360, La Bastide).